N'Alejandro i jo hem fet un vídeo de Nadal a la classe de informatica , en el mes de desembre.
Es per desijar-vos bones festes. Esper que vos agradi.
divendres, 8 de gener del 2010
divendres, 29 de maig del 2009
EL CÀ
Hi havia una vegada un nin i una nina que eren molt amics.El nin es deia Joan i la nina, Maria.
En Joan era alt, tenia els cabell rossos, curts, molt intel·ligent i duia ulleres. Na Maria era alta, molt intel·ligent, tenia els cabells negres i llargs i era prima.
Un dia, en Joan i na Maria se’n varen anar d’excursió a unes coves i varen trobar un ca que xerrava.
Allà on hi havia la cova era una muntanya amb roques molt grosses. Hi havia moltes herbes i molts arbusts.
Dins la cova era tot molt fosc i ple de fulles d’arbre. Era molt difícil entrar-hi i caminar per allà dins.
En Joan i na Maria vivien a un poble que es deia Quentas. El poble era gran, hi havia muntanyes petites i grans, tenien un poblet devora.
I un dia tornaven de l’escola en Joan i na Maria i es varen trobar el ca, que xerrava i varen anar a tocar el ca en Joan i na Maria i el ca va desaparèixer.
Un dematí en Joan i na Maria anant a l’escola es varen trobar el ca i el ca els va deixar que el tocassin.
Després el ca va dir:
-Teniu una missió.
-Però això no pot ser de veres. - Digué na Maria.
-Clar heu de venir amb jo.- Digué el ca.
-Però quina missió és?- Digué en Joan.
- Hem de protegir una cosa molt valuosa.- Va respondre el ca.
- Però hem d’anar al col·legi.- Va dir na Maria.
-Per què hem de protegir la cosa valuosa? – Va preguntar en Joan.
- Perquè uns homes ens la volen prendre.- Respongué el ca.
- I poden saber quina és aquesta cosa tan valuosa? – Va preguntar na Maria.
- Clar que ho podeu saber ! És una poció que fa que si una persona la beu no la vegem a aquesta persona. I encara no estan molt segurs els científics.- Va explicar el ca.
- Anirem a un laboratori- Va dir en Joan.
- Si.- Va continuar el ca. – Anem idò.
Quan ja eren al laboratori el ca va presentar en Joan a tots els científics que eren en Jesús, en Jordi , en Germà i en Joseba.
Tots es varen saludar i després en Jordi va demanar:
- Vosaltres sou els de la missió?
- Si.- varen contestar en Joan i na Maria alhora.
Els científics varen explicar que al dia següent havien d’anar al laboratori i que els nins havien de dir a les seves famílies que se n’anaven d’acampada.
Els nins varen partir cap a casa , ho varen comentar als seus pares això de l’acampada i després al dia següent varen anar cap al laboratori.
El ca els va explicar que estirien a un hotel de cinc estrelles i als nins els va encantar la idea.
Al cap d’un temps, un dia en Joan i na Maria varen sentir que els científics no eren realment científics.
En Joan i na Maria estaven molt trists i varen xerrar amb el científic:
- Per què sou falsos?
- Perquè voliem la vostra intel·ligència.
Al final se varen perdre però després uns homes els varen trobar.
I el homes se varen donar conte que els nins avien desaparegut.
Els nins aquesta vegada varen arriba a les seves casses i els nins se ho varen conta els seus pares, els pares a la policia i els policies es varen agafa.
En Joan era alt, tenia els cabell rossos, curts, molt intel·ligent i duia ulleres. Na Maria era alta, molt intel·ligent, tenia els cabells negres i llargs i era prima.
Un dia, en Joan i na Maria se’n varen anar d’excursió a unes coves i varen trobar un ca que xerrava.
Allà on hi havia la cova era una muntanya amb roques molt grosses. Hi havia moltes herbes i molts arbusts.
Dins la cova era tot molt fosc i ple de fulles d’arbre. Era molt difícil entrar-hi i caminar per allà dins.
En Joan i na Maria vivien a un poble que es deia Quentas. El poble era gran, hi havia muntanyes petites i grans, tenien un poblet devora.
I un dia tornaven de l’escola en Joan i na Maria i es varen trobar el ca, que xerrava i varen anar a tocar el ca en Joan i na Maria i el ca va desaparèixer.
Un dematí en Joan i na Maria anant a l’escola es varen trobar el ca i el ca els va deixar que el tocassin.
Després el ca va dir:
-Teniu una missió.
-Però això no pot ser de veres. - Digué na Maria.
-Clar heu de venir amb jo.- Digué el ca.
-Però quina missió és?- Digué en Joan.
- Hem de protegir una cosa molt valuosa.- Va respondre el ca.
- Però hem d’anar al col·legi.- Va dir na Maria.
-Per què hem de protegir la cosa valuosa? – Va preguntar en Joan.
- Perquè uns homes ens la volen prendre.- Respongué el ca.
- I poden saber quina és aquesta cosa tan valuosa? – Va preguntar na Maria.
- Clar que ho podeu saber ! És una poció que fa que si una persona la beu no la vegem a aquesta persona. I encara no estan molt segurs els científics.- Va explicar el ca.
- Anirem a un laboratori- Va dir en Joan.
- Si.- Va continuar el ca. – Anem idò.
Quan ja eren al laboratori el ca va presentar en Joan a tots els científics que eren en Jesús, en Jordi , en Germà i en Joseba.
Tots es varen saludar i després en Jordi va demanar:
- Vosaltres sou els de la missió?
- Si.- varen contestar en Joan i na Maria alhora.
Els científics varen explicar que al dia següent havien d’anar al laboratori i que els nins havien de dir a les seves famílies que se n’anaven d’acampada.
Els nins varen partir cap a casa , ho varen comentar als seus pares això de l’acampada i després al dia següent varen anar cap al laboratori.
El ca els va explicar que estirien a un hotel de cinc estrelles i als nins els va encantar la idea.
Al cap d’un temps, un dia en Joan i na Maria varen sentir que els científics no eren realment científics.
En Joan i na Maria estaven molt trists i varen xerrar amb el científic:
- Per què sou falsos?
- Perquè voliem la vostra intel·ligència.
Al final se varen perdre però després uns homes els varen trobar.
I el homes se varen donar conte que els nins avien desaparegut.
Els nins aquesta vegada varen arriba a les seves casses i els nins se ho varen conta els seus pares, els pares a la policia i els policies es varen agafa.
LA MORT I LA INVASIÓ DELS EXTRATERRESTES
Un dijous 31 de desembre de l’any 4591 a una ciutat anomenada Stedler va succeir un fet històric: varen aparèixer unes ombres molt estranyes. Staedler era una ciutat molt gran amb cases modernes amb molts arbres , jardins i mercats.
En Noris era un senyor que sempre anava vestit d’excursionista de muntanya. Tenia 25 anys , era molt jove i duia els cabells llargs.
El seu company, en Jack, un jove home de 21 anys, era alt, sempre duia un capell , un jersei de color marró, un guardapits de color beix i a l’esquena sempre duia una motxilla.
Dins de la motxilla duia un latigo molt llarg per quan havia d’anar a caçar.
Aquell dia, bufava un vent molt fort de bastants colors. En Noris i en Jack de tan fort que era el vent van caure al terra.
En Jack arrossegant-se va anar a veure que passava i quan es va apropa a una ombra molt estranya li va intentar collir el seu peu.
No el va poder collir perquè el vent el va arrossegar fins en Noris.
Aquell vent fort de tants de colors va desaparèixer.
En Jack i en Noris es van poder aixecar-se. Aquelles ombres tan estranyes van desaparèixer.
Tota la gent del poble es preguntava on eren aquelles ombres tan estranyes.
-Tu saps on son?-preguntà en Noris.
-Si ja els veig!-respon en Jack.
-On on?-diu en Noris.
-Allà dins la nostra casa!-respon en Jack.
-Anem, anem!!diu en Noris.
En Jack i en Noris van entrar dins la seva casa.
Van veure que... :
-Eren extraterrestres!!!-diu en Jack.
Els extraterrestres quan van veure en Jack i en Noris , van anar ràpidament casa per casa a robar els objectes de les cases de cada habitant.
En Jack i en Noris van perseguir-los.
Els extraterrestres van collir la seva nau i se’n varen anar cap a Plutó.
En Jack i en Noris van construir un coet de metall per anar darrera ells.
Quan varen arribar a la Terra tota la gent el i preguntava :
-On heu anat ?
-Que heu fet ?
En Noris era un senyor que sempre anava vestit d’excursionista de muntanya. Tenia 25 anys , era molt jove i duia els cabells llargs.
El seu company, en Jack, un jove home de 21 anys, era alt, sempre duia un capell , un jersei de color marró, un guardapits de color beix i a l’esquena sempre duia una motxilla.
Dins de la motxilla duia un latigo molt llarg per quan havia d’anar a caçar.
Aquell dia, bufava un vent molt fort de bastants colors. En Noris i en Jack de tan fort que era el vent van caure al terra.
En Jack arrossegant-se va anar a veure que passava i quan es va apropa a una ombra molt estranya li va intentar collir el seu peu.
No el va poder collir perquè el vent el va arrossegar fins en Noris.
Aquell vent fort de tants de colors va desaparèixer.
En Jack i en Noris es van poder aixecar-se. Aquelles ombres tan estranyes van desaparèixer.
Tota la gent del poble es preguntava on eren aquelles ombres tan estranyes.
-Tu saps on son?-preguntà en Noris.
-Si ja els veig!-respon en Jack.
-On on?-diu en Noris.
-Allà dins la nostra casa!-respon en Jack.
-Anem, anem!!diu en Noris.
En Jack i en Noris van entrar dins la seva casa.
Van veure que... :
-Eren extraterrestres!!!-diu en Jack.
Els extraterrestres quan van veure en Jack i en Noris , van anar ràpidament casa per casa a robar els objectes de les cases de cada habitant.
En Jack i en Noris van perseguir-los.
Els extraterrestres van collir la seva nau i se’n varen anar cap a Plutó.
En Jack i en Noris van construir un coet de metall per anar darrera ells.
Quan varen arribar a la Terra tota la gent el i preguntava :
-On heu anat ?
-Que heu fet ?
divendres, 23 de gener del 2009
LA BIOGRAFIA DEL MEU PADRÍ
El meu padrí va néixer dia 3d’abril de l’any 1937.
Va néixer a Banyeres de Mariola , província d’Alacant. Quan va créixer un poquet anava a escola i jugava a futbol als carrers . I durant la setmana si veien una pel·lícula de vaquers , jugaven a vaquers tota la setmana. Es feien una pilota de pedaços i a temporades jugaven a bolles, la corda …
Als onze anys, jugant a saltar es va rompre sa tíbia i es peroné de sa cama esquerra.
Quan tenia quinze anys va venir a viure a Mallorca.
Quan va venir a viure a Alcúdia feia feina a la fàbrica de paper que hi havia a s'albufera i que llavors es va tancar.Als 17 anys va conèixer a sa meva padrina i als 24 anys es va casar. Llavors de casar-se varen viure a Benicarló fent feina tots dos juntament a una tenda de roba.
Quan varen tornar a Mallorca visqueren onze anys a Palma.
Després varen venir a viure a Alcúdia i varen anar a viure a uns pisos que són els que jo visc ara amb els meus pares i la meva germana. Ara ell viu al moll amb la meva padrina.
Va néixer a Banyeres de Mariola , província d’Alacant. Quan va créixer un poquet anava a escola i jugava a futbol als carrers . I durant la setmana si veien una pel·lícula de vaquers , jugaven a vaquers tota la setmana. Es feien una pilota de pedaços i a temporades jugaven a bolles, la corda …
Als onze anys, jugant a saltar es va rompre sa tíbia i es peroné de sa cama esquerra.
Quan tenia quinze anys va venir a viure a Mallorca.
Quan va venir a viure a Alcúdia feia feina a la fàbrica de paper que hi havia a s'albufera i que llavors es va tancar.Als 17 anys va conèixer a sa meva padrina i als 24 anys es va casar. Llavors de casar-se varen viure a Benicarló fent feina tots dos juntament a una tenda de roba.
Quan varen tornar a Mallorca visqueren onze anys a Palma.
Després varen venir a viure a Alcúdia i varen anar a viure a uns pisos que són els que jo visc ara amb els meus pares i la meva germana. Ara ell viu al moll amb la meva padrina.
El meu padrí ara té 72 anys i ja fa 47 anys que es va casar amb la meva padrina.
A ell sempre li ha agradat molt llegir i té molts llibres a ca seva, el diari...També li agraden els passatemps i , sobretot, fer sudokus... Sempre fa coses.
divendres, 9 de gener del 2009
Les vacanses de nadal
Aquestes vacanses el pare NOEL mha duit una pistola de ''paint ball''.
Uns dies antes de la nit de la nit de cap d'any varem anar a fer una xocolatada a ca la meva tia.Varem ver les 12 campanades a ca meva.
Dia 5 de gener jo vaig pujar damunt sa carrosa de la bella i la bestia.
participava
Cuan varem acabar em vaig cambiar i vaig anar a veure la meva germana petita que en el betlem.Desprès quan la meva germana va acabar varem a veure que ens avien duit els reis.
Aca la meva padrina em varen dur uns colsons i un jersei,a ca la meva tia un joc de flipi i un joc de fer un dinosaure,a ca meva em varen dur una bicicleta i dos calsonets.
El dia seguent vaig anar a casa del meu padrino, em varen dur dos jerseis i un casco per la moto,desprès varem anar a dinar a casa dem e la meva madrina i varen dur un joc per la psp.
Uns dies antes de la nit de la nit de cap d'any varem anar a fer una xocolatada a ca la meva tia.Varem ver les 12 campanades a ca meva.
Dia 5 de gener jo vaig pujar damunt sa carrosa de la bella i la bestia.
participava
Cuan varem acabar em vaig cambiar i vaig anar a veure la meva germana petita que en el betlem.Desprès quan la meva germana va acabar varem a veure que ens avien duit els reis.
Aca la meva padrina em varen dur uns colsons i un jersei,a ca la meva tia un joc de flipi i un joc de fer un dinosaure,a ca meva em varen dur una bicicleta i dos calsonets.
El dia seguent vaig anar a casa del meu padrino, em varen dur dos jerseis i un casco per la moto,desprès varem anar a dinar a casa dem e la meva madrina i varen dur un joc per la psp.
dilluns, 3 de març del 2008
A la classe de Català hem escrit una recepta .Esper que vos agradi.
PA AMB SOBRASSADA
Ingredients: Sobrassada,pa,un ganivet i una torradora.
Elaboració
En primer lloc hem de collir el pa i hem de tallar en dues llesques.
A continuació es torra el pa amb la torradora.
Després s’escampa la sobrassada per les dues bandes amb el ganivet.
Finalment una de les llesques es posa damunt l’altra i ja està preparat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)